Tota la vida he estat inventant!, buscant nous recursos, reciclant objectes, pintant, cosint, encolant...
La imaginació i la creació són dues eines que admiro i crec necessàries per viure, no sols forman part de l'art ( literari, plàstic, cinematogràfic...) forman part de tot. Cal ser creatiu per resoldre problemes quotidians, s'ha de ser imaginatiu per buscar alternatives a qualsevol cosa. S'han d'ensenyar. I com abans no ho ensenyaven, ho vaig aprenent poc a poc.
Sempre m'he entretingut amb això.

De professió sóc mestra de tecnologia a un Institut. M'agrada. Puc experimentar, crear i treballar amb eines i materials. Podria haver estat pintora,joiera, fustera o ferrera ( hi ha femení per a tot això?) això sí, sols estaria bé treballant en un món on pogués imaginar, dissenyar i treballar amb eines.

M'agraden els materials: els colors que tenen, les seves densitats, l'olor i les seves textures. M'atreuen més les textures que la forma. Les formes senzilles són riques.
Moltes de les meves peces semblen innacabades. Sempre m'ha passat, un cop fet el que vull fer, ja està, no? Si em dediqués a polir i a polir no tindria temps de fer-ne una de nova de les que em passen pel cap i el material perderia el seu encant natural i primari, Està bé que el picat sigui irregular, que els nusos es vegin, que els forats no estiguin perfectament centrats, així tot sembla peçes de maquinària o troncs d'arbre, per posar un símil del que pretenc.

Bàsicament sóc autodidacta. Fa uns anys vaig entrar en un curs ja començat de plata a la cera perduda. Vaig estar-hi uns dos mesos i em va obrir un nou món.
A partir d'aquí, llibres, companyes del curs que en sabien més que jo, encert-errada i anar fent, sobretot provar i experimentar.

Tot plegat és una manera de passar el temps. És una distracció, com podar i plantar, cuinar, fer bricolatge o llegir (potser és la única activitat lúdica que faig no manipulativa). També m'agrada molt escriure, però és un camp encara per explorar i sobretot perfeccionar com pot estar quedant palès.

De les primeres peces, penso que ara farà uns cinc anys(2005?), sols en guardo el record i l'alegria de veure-les posades a les meves amigues. I és que em costa fer fotos, com deia abans un cop plasmada la idea feta la feina i a una altra cosa.

Després vaig començar a fer-ne algunes a petició de l'entorn, però com no era lo meu... ja veureu ja.
Ara m'he proposat ser més constant i desar-les en imatges. El record no és suficient, se'm perden entre les neurones i no ho vull.

Bé si veieu que puc afegir alguna cosa a la biografia,m'ho dieu, si se m'acudeix a mi també ho faré. De moment hi ha el que hi ha, i ara que rellegeixo és biografia però un tant extranya en la forma, no?